Relats Olímpics: la metamorfosi d’Àstrid Fina
Una metamorfosi és un procés intens, ja sigui en el sentit més físic i literal d’un insecte o amfibi o en un sentit més figurat i espiritual, en una persona. I gairebé es podria dir que Àstrid Fina n’ha viscut les dues parts. Amputada d’un peu a causa d’un accident de moto, la transformació física es va convertir en un trampolí des d’on arribar a competir en tots uns Jocs Paralímpics. A les portes de PyeongChang 2018, la rider catalana ambiciona una medalla inimaginable no fa massa anys. Felicitat sobre la neu que repassem en 10 moments.
1. El Carrer València de Barcelona
L’Àstrid Fina circulava en moto per aquest cèntric punt de Barcelona quan un cotxe, saltant-se un semàfor en ambre, la va atropellar. Allà va començar un traumàtic procés que va finalitzar, després de tres llargs anys d’operacions, amb l’amputació del seu peu dret. Conèixer gent amputada a l’Associació Sant Jordi la va ajudar, i va ser el primer pas per tirar endavant amb més força que mai.
2. Més enllà d’una proposta
La invitació d’un bon amic, aficionat a l’snowboard, a pujar a Baqueira Beret a provar aquest esport va ser la llavor d’una fulgurant i inesperada carrera esportiva. Presentar-se a les proves d’accés a l’equip espanyol de parasnowboard va ser el següent pas, tot i acumular ben poca experiència sobre la taula. Decisions atrevides en moments clau.
3. Llençar-se a un somni
Tensió, adrenalina, alleujament… Sens dubte són moltes les emocions que es viuen sobre la taula de snowboard, i que han provocat que Fina hi estigui tan enganxada. Va adaptar el seu model de vida fins al punt de traslladar-se a viure a la Vall d’Aran, on ha guanyat en comoditat per entrenar a les pistes.
4. El bateig olímpic
Març de 2014. Conviure durant dies amb esportistes de tot el món, competir davant milers d’espectadors… Per a la catalana, l’experiència viscuda a Sotxi difícilment es podrà millorar, sobretot tenint en compte el poquíssim temps que portava com a esportista d’elit. El que sí que pot millorar, i això intentarà a Corea, és la meritòria 6a posició obtinguda a Rússia.
5. Cop d’autoritat a La Molina
El febrer de 2017 va tenir lloc a l’estació catalana la Copa del Món IPC, que per a Fina va ser una magnífica oportunitat per demostrar el talent i la contínua millora sobre la taula davant de família i amics. Com va explicar a posteriori, es va sentir molt còmoda al circuit català, on va sumar fins a quatre medalles de plata (dues en snowboard cross i dues en banked slalom).
6. Guanyant polivalència en competició
Una altra gran cita per al record són els Mundials, igual o més exigents que els JJ.PP. L’experiència més recent, al Canadà l’any 2017, va ser positiva i profitosa, ja que va poder testar l’exigència de la competició. 4a en banked slalom, en SBX va caure i va ser 5a. Precisament, competir en dues disciplines ofereix a la rider barcelonina més opcions d’obtenir grans resultats, amb les dificultats que això suposa.
7. PyeongChang 2018, la consolidació
Després del prematur debut olímpic a Rússia, Fina encara els seus segons JJ.PP. amb moltes més garanties i experiència i un nivell de snowboard força superior. Tot plegat fa que l’objectiu sigui pujar al podi, tant en SBX (dia 12) com en banked slalom (dia 16). “Actualment som quatre riders que estem molt igualades, tot i que dues estarien una mica per sobre. Totes volem el mateix i la medalla estarà molt cara” explica. Fina, per cert, ha estat l’abanderada espanyola en la cerimònia d’inauguració.
8. Malabarismes econòmics
Tot i competir per tot el món i dedicar-se plenament a l’snowboard, no és gens fàcil mantenir-se en primera fila i mostrar-se competitiva. Els recursos de què disposa l’esportista catalana deixen que desitjar i obliguen a ser prudents. Però com diu la protagonista, “sóc feliç amb aquest canvi radical, que m’ha permès créixer i viure a la muntanya, i ara no voldria tornar a la vida que tenia abans de l’accident”.
9. Una promesa a la pell
Si Fina obté medalla olímpica, hi ha qui haurà de passar per les mans d’un tatuador. És la promesa del tècnic de l’equip estatal de snowboard, Albert Mallol. Més enllà de l’anècdota, la promesa també reflecteix la confiança que es tenen entre ells i la importància de Mallol en la carrera esportiva de Fina.
10. Amb els peus al terra
Formar part d’una estructura esportiva de primer nivell, competir per tot el món… Cap d’aquestes realitats de la vida actual d’Àstrid Fina han fet que deixi de ser com és, humil, senzilla i responsable. Tampoc ha perdut el respecte per un esport exigent i difícil que pot jugar males passades, com aquesta mateixa temporada, en què males caigudes l’han fet perdre el coneixement en dues ocasions.
