Relats Olímpics: El despertar inimaginable de Quim Salarich
Havia quedat fora dels Jocs Olímpics de PyeongChang, però una trucada inesperada va capgirar la situació. L’esquiador de Malla, seguidor del mític Bode Miller i fill d’una família que respira neu, rep aquest bitllet com un premi a l’esforç i la perseverança.
Probablement, no era la primera vegada que el profund somni de Quim Salarich es veia interromput pel soroll d’un mòbil. Però, també probablement, mai la trucada havia estat tan oportuna. La trucada que ja no tenia esperances de rebre.
Les 9.00 del matí d’un dimarts, a l’altra banda de la línia, el president de la RFEDI, May Peus. “Tens plans per aquest matí?”. “Sí, he quedat per jugar a golf amb els amics” responia el de Malla. “Doncs ja ho pots cancel·lar, fer la maleta i agafar el primer AVE que puguis cap a Madrid, que aquesta tarda tenim presentació al Comitè Olímpic Espanyol. Marxes als Jocs” era la resposta del president.
Una progressió amb premi
La reordenació de places efectuada pel COI va permetre gaudir d’una plaça addicional en esquí alpí, que anava a parar a mans del corredor català. Una recompensa justa tenint en compte la progressió meteòrica de Salarich, membre de l’equip RFEDI.
Aquesta temporada el català ha compartit moltes hores d’entrenaments, competicions i habitació amb el seu company i amic Juan del Campo. Junt amb el basc, format durant anys amb l’equip català de tecnificació, viuran l’aventura olímpica. Entre els resultats més destacats, Salarich ha sumat en el què portem de temporada resultats interessants que l’han fet pujar posicions al rànquing.
Amb l’eslàlom com a especialitat, va arrencar un dens calendari a mitjans de novembre, quan va quedar segon a la prova FIS de Diavolezza (Suïssa). Poc després, 27a posició a la Copa d’Europa de Fjaetervaalen (Suècia) i debut en dues Copes del Món FIS (Madonna di Campiglio i Zagreb), ambdues sense gaire sort.
Però ja al mes de gener, tant el Juan del Campo com ell es van desplaçar a Corea del Sud, i en territori olímpic van disputar durant una setmana diverses proves de la Far East Cup. I els resultats van acompanyar. Victòria al primer eslàlom, el dia 10, i una tercera i quarta posició, també en eslàlom, uns dies després. Ja a finals de mes, viatge a França per sumar una 24a posició a la Copa d’Europa de Chamonix i una victòria a la prova FIS de Les Gets.
Sembla clar, doncs, que la configuració d’un calendari ben plantejat i concís ha estat clau per assolir el preuat desig olímpic. De fet, tant és així que la cita a Corea del Sud no impedirà que segueixi amb el pla previst, que és competir a la Copa d’Europa de Jaun (Suïssa) d’aquests 16 i 17 de febrer i, des d’allà volar cap a PyeongChang.
I és que Salarich ja avisava a principis de temporada que hi havia diversos objectius sobre la taula, no només els JJ.OO. Però ha complert i estarà a la sortida de l’eslàlom, que començarà el dijous 22 a partir de les 10.15, a les 2.15 hora catalana. Quin millor motiu per anar-se’n al llit ben tard, i amb un somriure a la cara.
