Relats Olímpics: Ander Mirambell, l’explorador de l’skeleton
El pilot català ès un romàntic de l’esport, un amant dels reptes més compromesos, com arribar a competir en tres Jocs Olímpics d’Hivern. I ho fa en un esport tant desconegut a Catalunya com vistós i arriscat.
A punt per PyeongChang, Mirambell buscarà millorar els seus anteriors resultats: 24è a Vancouver 2010 i 26è a Sotxi 2014. Abans del gran dia, el sotmetem a dues baixades plegades de preguntes de tot tipus.
a
Primera mànega. La faceta més competitiva
Intensa lluita la que has tingut per obtenir el bitllet pels teus tercers JJ.OO. en 13 anys de carrera esportiva.
Hem fet una clara evolució en la tècnica de sortida, que hem treballat molt dur amb el Bernat Buscà (el seu entrenador). També hem millorat a nivell mental, ara som més estables, freds i competitius, i més complets en quant a pilotatge. Per tot això estarem als Jocs.
Has superat països amb majors recursos econòmics com el Canadà, Suïssa i Àustria. En què es nota aquest desavantatge?
Els recursos són molt diferents. Aquests països disposen de més entrenadors, més material, més temps per estar sobre el gel… A les competicions ells poden estar centrats únicament amb això, mentre que jo he d’agafar el cotxe i fer centenars de quilòmetres, i ocupar-me de moltes altres coses.
Has ressaltat que a PyeongChang vols estar el més a prop possible del Top 10. Quins són els rivals directes en aquesta lluita?
Puc suposar que Nova Zelanda serà un rival, però també Austràlia, el segon pilot britànic, el segon i tercer canadencs, el segon americà, els japonesos, l’austríac… Crec que entre aquests estarà la lluita.
Del que sabem del circuit que et trobaràs, és molt ràpid i tècnic. Com influeix això en l’estratègia?
Tenint en compte que són cinc dies amb 10 baixades, les primeres quatre seran per agafar-li el pols al circuit, i les altres sis per provar material. I ja en competició, a la primera baixada s’haurà d’anar a fons per posar-se davant i que els rivals hagin de recuperar temps.
La configuració del trineu i els reglatges, les condicions de la pista, la meteorologia… Quin factor condiciona més el resultat d’una competició?
La temperatura i la humitat seran importants ja que em consta que entrarà un front fred i estarem entre els -12 i els -17 graus. També s’haurà de veure com influeix el fet que tallin el gel ja que en el mateix circuit hauran de conviure l’skeleton, el luge i el bobsleigh.
Desafiant la gravetat a 140 km/h damunt d’un trineu. Com definiries les sensacions que tens a aquells que et veuen volar per televisió?
Seria una sensació semblant a quan et poses davant d’un PowerPoint i passes ràpidament les diapositives. No hi ha un fil continuat de tot el que passa sinó que més aviat són flaixos. També estàs amb molta tensió pendent del que passi en cada moment, hi ha una part visual fonamental. Per ser un bon pilot és important aprendre a passar pàgina, oblidar ràpidament els errors que hagis pogut cometre i centrar-te en la pròxima corba.
És evident que ens trobem en un país amb poca cultura esportiva en skeleton. Com creus que es pot capgirar la situació?
Hi ha una part més social, on es pot incitar a la gent a que practiqui el trineu sobre la neu, com ja es fa en molts països, i muntar per exemple una cursa en trineus. I una part més competitiva, per exemple agafant gent que ja sigui ràpida a provar els esports de trineu al fred, com fa Gran Bretanya amb notable èxit, i creant una estructura seriosa i planificada.
Precisament, a PyeongChang es decidirà quins esportistes formaran part de la Comissió d’Esportistes del CIO. Per què decideixes optar-hi?
Com a llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, m’agrada la gestió esportiva i poder formar part del Comitè Olímpic Internacional és un repte majúscul. Crec que hem de representar els esportistes d’una manera més contundent en temes de dopatge, trampes diverses, apostes… Quedem sis candidats per dues places i tinc bones sensacions, però ja veurem què passa.
a
Segona mànega. La cara B d’Ander Mirambell
Els teus inicis esportius estan al futbol i l’atletisme, i d’allà a l’skeleton. Com reacciona el teu entorn?
“La línia entre la cordura i la bogeria és tant prima, que tu no sé on estàs ara mateix” em va dir el meu millor amic Frederic Corderas, que no donava crèdit. A més, a tots els vaig haver d’explicar en què consistia l’esport, perquè evidentment ningú el coneixia.
Gràcies a aquest esport has pogut viatjar a nombrosos països. Quin et té el cor robat?
He pogut estar forces vegades als Estats Units i m’agrada, també Saint Moritz (Suïssa) per tota la història que té al darrere, la cultura més europea que té Canadà… I Hawái i Nova Zelanda són dos països que m’agradaria molt conèixer per la seva vegetació.
Tens algun plat que no falti en la teva dieta prèvia a una competició?
Quan arriba una competició intento menjar bé, però un plat capritxós podria ser el flam de la meva mare, que me l’enduria a tot arreu. M’encanta l’steak tartar, una bona fideuà a la platja amb allioli… I l’altre dia vaig ser molt feliç menjant carquinyolis (riu).
No hi ha dubte que et passes gran part de l’any passant fred. Però ets més d’estiu o d’hivern?
(S’ho pensa) M’agrada el fred però no passar fred. I la calor la porto bé, així que sóc més de primavera i tardor o un dia d’hivern on el sol escalfi.
I més de mar o de muntanya?
Depèn de la companyia. En tot cas, si em preguntessis ciutat o natura, escolliria la segona.
El teu ADN és clarament blanc-i-blau. Quin és el teu millor record de l’Espanyol?
El viatge amb la meva família a Glasgow va ser únic, molt intens (final de la Copa de la UEFA entre Espanyol i Sevilla). El Tamudazo al Camp Nou que vaig poder veure en directe, i quan vaig debutar amb el Juvenil B de l’Espanyol a Peralada, va ser un moment històric per a mi.
Com t’agradaria que et recordessin d’aquí a 30 anys?
Una persona que, passés el que passés, sempre somreia al creuar la línia de meta. Un pioner amb un somriure gegant, perquè més enllà dels resultats, m’agradaria que es recordés tot el camí que he fet per arribar fins a aquí.
