L’hoquei gel català es reivindica a cop de resultat
Amb destacada presència catalana en els tres equips estatals que aquest any han regnat als Mundials, l’hoquei gel lluita contra múltiples obstacles per seguir creixent. Tot i la manca de recursos i de reconeixement, els clubs es mantenen com una peça imprescindible de l’engranatge.
A mitjans de març, a la localitat madrilenya de Valdemoro, la selecció espanyola absoluta femenina aconseguia l’ascens de categoria després de vèncer el Mundial Divisió II Grup B, amb les catalanes Gemma Ortiz, Tamara Grande, Elena Sans i la portera titular Alba Gonzalo com a protagonistes.
Hores després d’aixecar el títol, alguns jugadors catalans repetirien el guió al Mundial U18, disputat a Zagreb (Croàcia). En aquest cas, la xifra dels nostres representants augmentaria a cinc, amb Lluis Negre, Marc Ureña, Marc Layola, Pol Giménez i Liam O’Hare. Com a afegitó, a l’abril la selecció espanyola sènior va aconseguir l’ascens a la Divisió II Grup A en el Mundial disputat a Granada, on van tenir un paper destacat Oriol Rubio, Oriol Boronat i Nacho Granell.
Tots ells, campions d’un Mundial. Tots ells, amb escàs reconeixement en els mitjans de comunicació d’aquí i d’allà. Per desgràcia és la crua realitat d’un esport minoritari que any rere any s’enfronta a importants obstacles, però que no defalleix amb els clubs com a impulsors fonamentals.
L’hoquei gel femení, una finestra de llum
Amb l’entrada d’Iberdrola com a patrocinador oficial de la Lliga Espanyola des de la darrera temporada, hi ha raons per confiar en el creixement de l’hoquei gel femení. Una Lliga amb 7 equips on participa l’ASME Barcelona, conegut com a Ice Blue Cats. “Hem guanyat en serietat i difusió, perquè és un esport amb escassa visibilitat. De fet, crec que l’hoquei gel femení té més camí per recórrer en el futur que el masculí” opina el responsable de la secció a l’Associació Sant Martí Esport (ASME), Juan Gallardo.
L’ASME és, sens dubte, una porta d’entrada a moltes jugadores que decideixen provar aquest vistós esport, ja que és l’únic club català existent per a dones. Amb recursos molt limitats, el primer equip va finalitzar 3r la darrera Lliga, a només tres punts del CH Huarte, a més de quedar subcampió de Copa.
“Els resultats van ser sorprenentment bons, ja que l’equip era molt jove, amb 8 jugadores menors de 18 anys. A més, moltes d’elles venien de l’hoquei línia i no havien jugat mai en gel” destaca un puntal de l’equip com és Tamara Grande. Si a això s’hi suma les dificultats per entrenar, sense disposar d’una pista pròpia, parlem gairebé d’un miracle.
CG Puigcerdà i FC Barcelona, dos planters en evolució
Amb un projecte sòlid que mira a mig-llarg termini, el Club Gel Puigcerdà treballa com pocs l’hoquei gel de base, amb 7 categories i un creixement constant en nombre de jugadors i resultats. “Ha estat una temporada molt positiva, però volem més. Especialment en l’equip sènior, m’agradaria aconseguir major estabilitat i professionalitat en l’equip tècnic i progressió en el joc d’equip” destaca el president del club, Tomàs Torrent. L’equip sènior va quedar 5è i darrer classificat a la Lliga Espanyola 2017-18.
El CH Puigcerdà, que compleix 60 anys, també va aportar jugadors a la selecció estatal sènior que va alçar-se amb el títol a Granada: Nacho Granell i Oriol Boronat. Aquest últim, nomenat millor jugador del Mundial. “Era el meu primer Mundial, així que ho vaig viure al màxim. A més, vaig marcar dos gols en els partits decisius contra Israel i Nova Zelanda. No es pot demanar més” emfatitza el seu company Granell.
L’altre equip català amb molt talent és el FC Barcelona, que també gaudeix de bona salut en les seves categories inferiors. Així ho demostra el recent Mundial U18, on l’equip espanyol va comptar amb 6 jugadors blaugranes: Lluis Negre, Marc Ureña, Marc Layola, Pol Giménez, tots ells catalans, a més de l’ucraïnès nacionalitzat espanyol Stanislav Didkovsky i el madrileny Arturo Guerra. Una secció amateur del club amb un primer equip que aquesta darrera temporada ha finalitzat 3r a la Lliga Espanyola, encara a certa distància dels poderosos CH Jaca i CHH Txuri Urdin.
Catalans a l’estranger
Davant els problemes a què s’enfronta l’hoquei gel en l’àmbit català i estatal, hi ha qui decideix fer les maletes i provar sort en països on aquest esport gaudeix d’un major reconeixement i, en conseqüència, major nivell. Exportera de l’ASME, Alba Gonzalo va fer el salt a Finlàndia, on va jugar amb el KJT, i aquesta darrera temporada ha estat a l’HV71 de Jönköping (Suècia), equip que ha finalitzat 5è la Lliga.
Encara una mica més lluny va marxar Liam O’Hare, que ha completat la darrera temporada formant part de l’Ontario Hockey Academy.“Ha estat una gran experiència, ja que al Canadà el nivell és molt més alt i m’he pogut enfrontar a nois que acabaran jugant a l’NHL. Hi ha molts equips per potenciar el talent i molts recursos per millorar” explica el jugador, que la temporada vinent canviarà de país i jugarà als New Jersey Titans (Estats Units).
Exjugador del FC Barcelona, O’Hare només té bons records de la seva etapa blaugrana: “Només puc que estar agraït al club per la feina que fan, l’esforç de l’equip tècnic i tot el que ajuden perquè creixis com a jugador i com a persona”.
Amb molt camí per recórrer i grans obstacles que superar, és la passió que hi posen els actuals jugadors la que ha de servir de trampolí per a un futur millor. “Sens dubte, jo intentaria convèncer a pares i mares perquè donessin una oportunitat a l’hoquei gel. S’ho mereix” afirma Nacho Granell.
Crèdits imatges: Víctor Salgado (FCB) | Tony Blanco (Puigcerdà) | HockeyPhoto.net (Puigcerdà)
