La gesta olímpica de Nil Llop, mig any després
En plena canícula estival, el calendari ens recorda que fa sis mesos, quan just estrenàvem 2020 i érem aliens a la pandèmia que vindria, el patinador de velocitat Nil Llop es penjava la primera medalla -de plata- d’un esportista català i estatal en uns Jocs Olímpics de la Joventut. I ho feia a Lausana, la capital mundial de l’olimpisme. 500 metres i poc més de 36 segons de pura tensió. Mig any després, ho recorda.
.
Diumenge, 12 de gener de 2020. Llac de St. Moritz, Suïssa. Cara a cara, el català Nil Llop i el xinès Zhiwen Xue. Dos candidats al podi. La tensió li juga una mala passada al patinador format a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH), que es mou lleugerament en la sortida i és advertit pels jutges. Una sortida falsa més i estarà eliminat.
A la segona, el patinador del Prat de Llobregat clava l’arrencada i aconsegueix estar per davant de Xue en els primers 100 metres. I d’allà a una volta llençada magnífica on atura el cronòmetre en 36.60, per 36.67 de Xue. Poc més de mig minut de glòria que atorga a Llop una medalla de plata olímpica històrica. Per davant, només el japonès Yudai Yamamoto, or amb 36.42. Per darrere seu, grans potències com Colòmbia, Estats Units, Corea del Sud i Rússia.
“Estava força nerviós perquè al davant tenia un rival molt dur, que durant la temporada havia marcat millors temps que jo. I només eren 500 metres, així que havia de sortir ràpid i estar per davant seu en els primers 100 metres. Era la manera d’evitar que em pogués atrapar a l’última corba. I així vaig fer-ho”, recorda ara. Sis mesos després, Llop ja s’enfoca a la pròxima temporada, on l’ambició, és superior.
.
.
La competició va tenir lloc en un llac, rodejat d’un quadre de muntanyes nevades majestuoses. “Mai havia corregut en aquesta superfície; el gel i la sensació tèrmica són molt diferents de les habituals. Però m’he pogut aclimatar molt bé en només dos dies d’entrenament”, afirmava Llop poc després d’obtenir la medalla.
“Va ser una experiència impressionant. A la capital de l’olimpisme, les instal·lacions, la convivència amb esportistes de tot el món…” relata. I viure el mateix en uns Jocs Olímpics d’Hivern? “Tant de bo, però sincerament encara ho veig lluny. De mica en mica he d’anar madurant, aprenent i seguir treballant”.
Heerenveen, un pas decisiu
“Poder marxar als Països Baixos va ser clau, no només per la disponibilitat de gel sinó per trobar aquell feeling tan important en aquest esport”, reflexiona el català. “Anar a Heerenveen em va permetre créixer com a esportista perquè a Catalunya no disposava d’una pista de gel com a tal per poder entrenar, crec que és una part important d’aquest èxit.” afegeix.
I és que, el setembre de 2019, Llop va fer les maletes per marxar a viure la temporada d’hivern a Heerenveen, al nord dels Països Baixos. Allà es va incorporar a les files de la prestigiosa i reconeguda Thialf Academy, amb unes instal·lacions esportives excel·lents, i on va conèixer l’entrenador de referència Simon Kuipers. “Estic molt content de poder estar al seu costat. El Simon és un entrenador molt experimentat, agradable i que, en tot moment, et transmet confiança”.
.
.
Tan positiu és el balanç d’aquest primer any a Heerenveen que Nil Llop s’hi mantindrà la pròxima temporada, amb el mateix equip tècnic, on s’inclou la seva entrenadora de la FCEH de màxima confiança, Sandra Gómez.
Junts intentaran superar el llistó de resultats deixat aquests últims mesos. No serà fàcil. Després de la medalla de plata als Jocs Olímpics de la Joventut, i amb la confiança d’aquest èxit, el català va signar un últim terç de temporada positiu, amb dos Top 10 al Campionat del Món Júnior celebrat a Tomaszów Mazowiecki (Polònia) i el debut en una Copa del Món Absoluta, a Calgary (Canadà), on va destacar als 1.000 metres amb la millor marca mundial de la seva categoria i rècord d’Espanya.
Nil Llop insisteix que, des d’aquell màgic 12 de gener, no ha canviat res. Bé, potser alguna cosa sí. Des de llavors, cada vegada que surt per la porta de la seva habitació visualitza la medalla, que descansa en un moble. Qui sap si, en un futur, acompanyada d’altres trofeus d’igual o més importància.
.
Crèdits d’imatge: Thomas Lovelock / OIS
