Esports de gel a Puigcerdà: entre la tradició i la reivindicació
Més enllà dels esports de neu que es practiquen a les estimades muntanyes de la Cerdanya, hi ha vida esportiva a la capital. I molta. El Club Esportiu Patinatge Artístic Puigcerdà, el Club Gel Puigcerdà i el Club Poliesportiu Puigcerdà en són els responsables.
Ells simbolitzen la resistència, la defensa d’uns esports de gel minoritaris, però no per a això menys rellevants i interessants, en tots els sentits. De fet, gràcies a ells perdura una identitat que està en seriós perill si no se l’enforteix socialment i econòmicament.
.
Pràcticament tot l’any, la pista de gel de Puigcerdà és un formiguer. Esportistes, tècnics, empleats de clubs i pares i mares s’hi passegen, amunt i avall, en un dels pulmons esportius de la ciutat. Cada dia representa un trencaclosques d’horaris que permet donar cabuda, amb moltes limitacions, als tres esports que s’hi practiquen: hoquei gel, patinatge artístic i cúrling. Els clubs responsables, protagonistes d’aquest reportatge, hi tenen cabuda però tots tres necessitarien més hores per potenciar i gaudir de les seves disciplines esportives.
Club Gel Puigcerdà
Puigcerdà: el milagro del hockey hielo. Així titulava el periodista Joan Carles Armengol, a Mundo Deportivo, la seva crònica de la victòria del club ceretà a la Copa del Rei d’Hoquei Gel de 1984. “La clau de l’èxit radica en la perfecta comunió de l’equip amb la població” escrivia Armengol. Més de tres dècades després, aquesta realitat es manté inalterable.
“Per a Puigcerdà aquests esports són indispensables. Som una comarca apartada des del punt de vista demogràfic i geogràfic, i per això hem d’aprofitar els recursos i mantenir vius aquests esports”. Així ho veuen des del Club Gel Puigcerdà, que des del 1958 impulsa l’hoquei sobre gel al territori i que, actualment, compte amb 290 socis, i pujant.
Amb una escola d’iniciació i un seguit de categories que arriben fins als equips sènior masculí i femení, el club mira a mitjà i llarg termini amb confiança i la prudència que transmet la situació actual: “L’únic repte és seguir treballant per tirar endavant l’hoquei, però depenem molt de la repercussió social que se’n fa, així com de la inversió que hi facin les institucions públiques”, destaquen des del club.
“El club fa passos endavant: a més de l’equip sènior masculí, aquesta temporada s’ha estrenat l’equip femení”
Les circumstàncies econòmiques són la clau de volta que determina el present i futur d’aquest esport i, en aquest sentit, una hipotètica victòria de la candidatura olímpica Pirineus – Barcelona seria una vàlvula d’oxigen. “Uns Jocs Olímpics sempre potencien el país amfitrió i n’impulsen els esports que s’hi practiquen. El nombre de llicències de ben segur que augmentaria i potenciaria l’economia i la difusió de la Cerdanya”.
A l’espera de l’oportunitat olímpica, el club treballa fort per obtenir els èxits esportius que fa massa temps que es fan de pregar. Des de la direcció del club, encapçalada pel president Javier Gómez, es veu amb bons ulls l’evolució de l’equip sènior masculí, que va fer un pas endavant la passada temporada, quan va tenir opcions d’aixecar el títol de Lliga fins al darrer partit de la final contra el CHH Txuri-Urdin.
Aquesta temporada, l’equip va acabar en quarta posició a la Lliga després d’uns mesos de joc irregular i es va classificar així per als Playoffs, on va arribar a la final després d’eliminar el Barça, campió de la fase regular.
A més, el club va estrenar aquesta temporada l’equip sènior femení, format per una base de jugadores joves que van aconseguir finalitzar l’any del debut a la Lliga Nacional en tercera posició. D’aquesta manera, el CG Puigcerdà recuperava la presència catalana a la competició, després que l’ASME Barcelona desaparegués el 2018.
Club Esportiu Patinatge Artístic Puigcerdà
Dels tres, el CEPAP és el nascut més recentment, el 2013, resultat de la desaparició d’un club anterior. Tot i la seva curta trajectòria, només cal donar un cop d’ull a les competicions de referència del calendari català i estatal de patinatge artístic sobre gel per constatar que el club ha aconseguit forjar grans patinadors en les principals categories de formació.
Dedicat exclusivament al patinatge artístic, des del club ceretà s’és conscient del suport limitat i insuficient que rep el seu esport, per desgràcia minoritari al nostre territori. “No podem entrenar totes les hores que necessitaríem per poder oferir la formació desitjada. Hem de repartir-nos la pista amb les altres disciplines”, reiteren des del club.
Amb el projecte olímpic català sobre la taula, sens dubte vist amb bons ulls, “ja que podria posar milers de focus en el nostre esport”, les dificultats actuals no descarrilen el club del seu mètode de treball principal: constància, il·lusió, passió pel patinatge artístic i valors, que intenten transmetre a tots i cadascun dels esportistes.
“Tot i les dificultats evidents, el club lluita per posicions d’honor davant d’un ventall de potents clubs de tot l’Estat”
Amb 30 patinadors de secció i 40 més d’escola, el CEPAP també està present en competicions internacionals gràcies a joves esportistes de talent com Anna Bertrán i Laia Bertrán, Mariona Carpio, Èric Alís i, més anteriorment, Maëva Gallarda, amb participacions en el circuit ISU Júnior Grand Prix.
Així doncs, tot i les dificultats evidents amb què es troba diàriament, el CEPAP fa mans i mànigues per treure el millor dels seus esportistes, transmetre la passió pel patinatge artístic i fer-se un nom en les principals competicions catalanes i estatals.
Els darrers anys, lluita per posicions d’honor davant d’un ventall d’altres potents clubs, procedents de diferents punts de l’Estat. Entre els més forts destaquen La Nevera, Valdemoro Ice Team, Sport Hielo i Club Hielo Boadilla, tots ells de Madrid; Txuri-Berri i Anoeta Izotz, del País Basc; Club Hielo Huarte, de Navarra; Club Hielo Granada, d’Andalusia; Club Hielo Jaca, d’Aragó; així com Andorra Club Gel i FC Barcelona.
Club Poliesportiu Puigcerdà
En el trencaclosques d’horaris i activitats que acull la pista de gel de la capital ceretana, de forma incessant i gairebé sense descans els 365 dies de l’any, també s’hi inclou el cúrling. Un esport d’orígens remots, ja que el primer senyal que avisava de la seva existència data del 1511 en un aiguamoll de Dunblane (Escòcia), i que la FCEH va incorporar el 1999.
Tot i el seu caràcter minoritari quant a practicants, actualment són diversos els equips que practiquen el cúrling en el nostre país. I com no podia ser d’una altra manera, el Puigcerdà en té representació.
Amb més d’una desena de seccions, el Club Poliesportiu Puigcerdà, fundat el 1977, és un club multidisciplinari que permet als seus socis practicar una gran varietat d’esports. I des del 2003, també inclou el cúrling en la seva oferta. Aproximadament una vintena d’apassionats a aquest esport hi formen part, en un equip que competeix en l’àmbit català i estatal.
“Entrenem un cop per setmana, els divendres a les 22:30h de la nit. La disponibilitat de la pista és la que és i ens hi adaptem com podem”, relata el president del Curling Puigcerdà Pànxing, Carles de Moxó.
“És vital disposar dels dos carrils exclusius que l’Ajuntament té previst fer. Si no, serà difícil sobreviure”
Anualment, l’equip organitza el Trofeu Internacional Vila de Puigcerdà, que ja va per la 15a edició, i junt amb la FCEH celebren la Lliga Catalana de Cúrling, que proclama els millors equips del territori.
Davant la difícil realitat d’aquest esport, de Moxó en fa una doble lectura. “El cúrling, i per extensió els esports de gel a Puigcerdà, són un símbol del poble. Escassegen les pistes de gel al nostre país i, per tant, són esports que ens identifiquen”. Una mostra d’orgull que xoca amb la manca d’instal·lacions, fonamental per entendre perquè el cúrling no adquireix més protagonisme.
“Per a nosaltres és vital que es construeixin els dos carrils exclusius que l’Ajuntament de Puigcerdà té previst fer realitat. Si disposéssim d’ells, el nostre esport podria créixer i millorar notablement. En cas contrari, serà difícil sobreviure”, emfatitza de Moxó.
I en aquesta tessitura, la hipotètica candidatura olímpica Pirineus – Barcelona és vista com una oportunitat d’or que revitalitzaria, i de quina manera, el cúrling.
“Si el projecte és ferm i vol seguir endavant, no els hi queda més remei (al comitè organitzador) que potenciar els esports de gel, dotar-los d’instal·lacions aptes per augmentar el nombre de practicants i, en definitiva, potenciar el nivell dels jugadors per obtenir millors resultats. Si la candidatura ens porta els JJ.OO. però no en potencia els esports, no servirà de res”.
Crèdits d’imatge: Marc Reyes | CEPAP | Cúrling Puigcerdà Pànxing | Photoset.es
