Albert de Gràcia: “No coneixem tan bé la muntanya com creiem i la podem subestimar”
Amb prop de 70.000 seguidors a xarxes socials, molts d’ells activament involucrats en el projecte, MeteoPirineus Catalans s’ha convertit en un referent de la meteorologia i la natura del Pirineu català. I des de fa dues temporades, en col·laborador de la FCEH. Afinades previsions del temps i nombroses històries i curiositats, que amaguen les nostres muntanyes, són alguns dels continguts que ofereix aquest projecte amb epicentre a La Seu d’Urgell. Un projecte creat i treballat pel geòleg i guia de muntanya, Albert de Gràcia. Amb ell parlem del nostre Pirineu, la climatologia d’hivern a Catalunya i l els perills de la muntanya.
.
CONÈIXER EL TERRITORI
Quant d’important és conèixer de primera mà el territori?
Per mi és clau si vols encertar en les previsions del temps. No és suficient en interpretar bé els mapes, has de saber explicar bé el que vols dir, allunyar-te de tecnicismes i anar al gra. La meteorologia no és una ciència exacta, la meteorologia són sensacions. Al Pirineu mateix, una mateixa situació meteorològica pot produir diversos tipus de temps en funció del lloc on et trobis.
A Catalunya ens estimem molt les nostres muntanyes, i ens som uns visitants habituals. Això vol dir que les coneixem prou?
La meva sensació és que no. Tot i que per mi no existeixen, si parlem del Pirineu, moltes comarques utilitzen les fronteres administratives per informar i promocionar el seu territori. Això fa que, especialment les zones de la Cerdanya, Val d’Aran i Andorra rebin molts turistes, bàsicament perquè tenen una major capacitat de promoció. Però el Pirineu va molt més enllà.
.
“El canvi climàtic existeix, però no és el culpable de tot. La meteorologia funciona per dinàmiques”
.
METEOROLOGIA, UN ECOSISTEMA COMPLEX
Quins trets bàsics caracteritzen la climatologia d’hivern de Catalunya?
Si hi ha quelcom que ens caracteritza és el temut anticicló de les Açores, que se situa a l’oest de la Península Ibèrica o directament a sobre el Pirineu. És un anticicló típic del desembre i el gener i fa que tinguem uns hiverns secs.
.
.
De fet, és freqüent que tinguem nevades al principi de l’hivern i gairebé no tornin a aparèixer fins al març.
Si l’anticicló es troba a l’oest de la Península, el vent que ens arriba de l’Atlàntic genera nevades abundants al vessant nord del Pirineu, sobretot a la Val d’Aran, l’extrem nord del Pallars Sobirà i l’extrem nord d’Andorra. En contraposició, per a la resta del Pirineu, Prepirineu i la zona del Ripollès és l’època més eixuta de l’any.
En tot això, quin paper hi juga el canvi climàtic?
És obvi que existeix. Ara bé, no crec que sigui el culpable de tot. La meteorologia funciona per dinàmiques, i aquestes sovint perduren durant anys. Molta gent em va dir que el passat hivern va ser horrorós, però no crec que fos així. Vam tenir gruixos de precipitació molt importants en cotes altes que els esquiadors de muntanya van poder gaudir. I al ser en cotes altes, potser no és tan visible per a tothom.
Com a geòleg, què caracteritza a les nostres muntanyes respecte d’altres?
La configuració que té el Pirineu és molt bona. Té un perfil estret que afavoreix que les masses d’aire puguin anar d’un costat a un altre amb facilitat, i així generar precipitació a tot arreu. I tot i no tenir una alçada exagerada, crec que no ens podem pas queixar.
Veiem i escoltem previsions meteorològiques diàriament, però no sé fins a quin punt sabem detectar quines estan ben fetes i quines no.
La previsió es basa en els mapes que observem, que avui dia estan a l’abast de tothom. Però hi ha un altre element clau, que és saber explicar correctament aquests mapes perquè la gent ho entengui. Des de MeteoPirineus ho intentem explicar com si ens trobéssim un amic al carrer, lluny de tecnicismes i conceptes que no aporten res.
Afirmes que les nevades són especialment complexes de predir.
Depens molt de la situació meteorològica. Algunes les pots veure a cinc dies vista, mentre que altres depenen d’una combinació de factors. Totes les nevades que han col·lapsat Catalunya els últims anys han estat fruit d’una conjunció imprevisible d’elements. Però quan veus una entrada de nord, amb un anticicló, una borrasca als Alps i una canalització potent d’aire de les Britàniques, aquella nevada la pots preveure amb una setmana d’antelació.
.
.
Una altra sensació força estesa és que a la muntanya, el temps sempre és més imprevisible i canviant.
Quan estàs més a prop del cel, els canvis de temps són més perceptibles. Estar en un cim, a l’embat de les masses d’aire, és diferent d’estar en una vall o a la costa, on estàs més protegit. Hi ha molta més variabilitat de temps en alçada i, per tant, també és més difícil de predir. A més, la complexitat de la Península Ibèrica crea molts microclimes. En territoris plans com gairebé tot França o les Illes Britàniques, els models meteorològics et diuen exactament a quina hora començarà a ploure, mentre que aquí els fronts es troben amb obstacles geogràfics pel mig.
.
“Un dels fenòmens més perillosos i desconeguts és el regel. És fàcil de preveure però se n’informa poc”
.
A LA MUNTANYA, SENY
Quins errors bàsics cometem els practicants d’esports d’hivern?
En general creiem conèixer millor la muntanya del que realment la coneixem. Ja podem trobar-nos en una zona habitual per a nosaltres que si es gira el temps i vénen mal dades, malament. Abans de fer qualsevol activitat hem d’assegurar-nos que realment la previsió de temps és bona. De fet, el problema és que més d’una vegada hem anat a la muntanya tot i tenir una previsió de temps dolenta i no ens ha passat res. I això fa que la subestimen.
Quines Apps recomanes utilitzar?
M’agrada força Windy.com, que utilitzo sovint per a les meves previsions. Al final s’han de tenir en compte diverses variables, que des de MeteoPirineus combinem per intentar fer la previsió més ajustada possible. I certes aplicacions d’ús lliure no són tan precises.
I quin és el pitjor fenomen meteorològic que ens podem trobar a la muntanya?
Un dels més perillosos, i a la vegada un dels més desconeguts, és el regel. En un dia típic d’inversió tèrmica, el sol del matí desfà la neu de l’alta muntanya i quan arriba la nit, es gela. Poca gent ho coneix, no ho veus als models meteorològics i no t’ho diuen a la televisió. I un dia vas a la muntanya a fer una ruta amb raquetes de neu o esquís, i en un moment donat, sense saber-ho, et trobes davant d’una trampa que provoca molts morts cada any. És fàcil de preveure i és habitual a l’hivern a tot el Pirineu, però se n’informa poc.
.
.
Un altre fenomen molt perillós i més conegut són les allaus. Quins factors provoquen un dia d’alt risc?
N’hi ha molts i, de fet, interpretar bé un butlletí d’allaus és molt difícil. Si t’estàs iniciant, això d’anar a fer una ruta amb els amics per alta muntanya sense que cap tingui formació en allaus, descartat. Com a geòleg i guia de muntanya he pogut veure que la neu és molt perillosa. Puc estar caminant per una vall sense ser conscient que, uns metres més amunt, hi ha una cornisa que puc activar des de la meva posició, i que m’acabi sepultant. Per això, des de MeteoPirineus vam decidir ser els primers a crear un mapa que aglutina els avisos d’allaus dels diferents organismes oficials.
Falta formació i prudència, doncs.
Quan ja tens coneixements, vés amb el teu amic. Però abans forma’t, perquè no n’hi ha prou en posar-se els esquís i començar a pujar. O vés a una zona controlada, com una pista d’esquí, on el risc és més baix. Que hi hagi gent tan experimentada que acabi morint per una allau significa que no és tan fàcil de preveure. Per a mi s’han d’exigir uns mínims: saber com interpretar un butlletí, com es desencadena una allau, quin material portar a sobre i com funciona l’autorescat.
De totes maneres, hi ha algun senyal que ens pugui indicar perill d’allaus?
Els canvis meteorològics sempre ens poden fer sospitar, però el gran perill de les allaus és que no les veus perquè estan enterrades. Si hi ha una capa fina de regel, que és com una capa de vidre, i a sobre hi cau mig metre de neu pols i tu hi passes per sobre amb els esquís, te n’aniràs avall.
.
Imatges cedides per MeteoPirineus
