La petjada de carboni: En la diana de les estacions d’esquí
Davant la necessitat de reformular el nostre estil de vida per fer més sostenible el planeta, les estacions d’esquí gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) han apostat per mesures mediambientals d’impacte, circumscrites en l’Agenda d’Acció Climàtica 2030. Energia geotèrmica, caldera de biomassa i màquines trepitjaneu híbrides en són alguns exemples recents.
El canvi climàtic és, segurament, l’amenaça més visible que indica que el planeta en què vivim urgeix una reformulació de l’accés i consum dels recursos que ens ofereix. Una gestió més lògica i sostenible de les fonts d’energia per intentar canviar un rumb que ens porta a un carreró de difícil sortida.
En aquest sentit, les estacions d’esquí i de muntanya no en són alienes, ja que generen un impacte mediambiental visible i avaluable mitjançant la petjada de carboni (vegeu el darrer apartat de l’article). I per revertir aquests efectes, els darrers anys Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) hi ha posat fil a l’agulla amb accions específiques en les estacions que gestiona: La Molina, Vall de Núria, Vallter 2000, Espot, Port Ainé i Boí Taüll.
Amb diversos projectes de futur sobre la taula, FGC treballa amb l’Agenda d’Acció Climàtica 2030 com a full de ruta, on es busquen fórmules per minimitzar l’impacte de la petjada de carboni. “Estem adherits als compromisos contra el canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya, de rebaixar en un grau i mig la temperatura del planeta, i amb un ventall d’accions que van fins al 2025, amb un apèndix que arriba al 2030. Tenim un compromís amb el territori i la nostra obligació és mirar permanentment al futur”, explica el coordinador de la divisió de Turisme i Muntanya d’FGC, Francesc Arrebola.
.
.
“Des de 2018 i de forma pionera a tot l’Estat, FGC controla la petjada de carboni que generen les seves estacions”
.
L’Agenda d’Acció Climàtica 2030 de FGC, a la que ha tingut accés la FCEH, es mou en diversos àmbits, com la transició energètica, l’impacte climàtic de la mobilitat i l’economia circular.
La Vall de Núria, més neta i eficient
La icònica estació de la Vall de Ribes sempre ha estat diferent, accessible només a peu o en tren cremallera. Un oasi de pau on respirar aire pur a 2.000 metres d’altitud que, els darrers anys, ha estat pionera en la implementació d’energies renovables.
.
.
Durant dècades, l’estació ha funcionat mitjançant gasoil, amb el corresponent risc mediambiental que comportava el seu transport. El 2011, però, es va implantar una energia més neta que aprofita els recursos naturals. La geotèrmia permet mantenir una temperatura molt estable i independent de la temperatura exterior. Les bombes de calor extreuen l’energia acumulada al subsòl i, mitjançant un sistema de gasos refrigerants, eleven la temperatura.
Des de la passada tardor s’ha procedit a ampliar l’ús d’aquesta energia renovable a altres edificis de la Vall de Núria, més enllà del santuari, amb l’objectiu que, entre 2022 i 2023, tot el complex de l’estació se’n pugui beneficiar.
La geotèrmia és, doncs, l’energia idònia per a la Vall de Núria, però potser no per a altres estacions. És per això que FGC ha desenvolupat un estudi que determina quin tipus d’energia s’adequa més a cada estació.
I d’un exemple de transició energètica a un d’economia circular. El gener de 2012, la Molina va inaugurar una caldera de biomassa a les oficines centrals que genera poca cendra, contribueix a la neteja dels boscos de l’entorn i permet un estalvi econòmic. La caldera s’alimenta dels residus forestals sorgits durant la neteja dels boscos per generar energia i produir calefacció a l’estació.
Les màquines trepitjaneu, cap a l’electrificació
Tal com marca l’Agenda, un altre dels objectius destacables per al 2025 és la substitució de les màquines de treball actuals per altres més netes i menys contaminants. I les màquines trepitjaneu, potents emissors de CO2, ja van un pas per davant. En algunes estacions dels Alps i els Estats Units ja s’hi poden veure alguns models híbrids, cinc anys després que es llencés el primer prototip.
.
.
“Ens falta tenir la garantia plena que aquestes màquines híbrides funcionen correctament, però la idea és implementar-ne l’ús”, comenta Arrebola. L’hivern del 2020, treballadors de La Molina van poder testar-ne una per extreure’n les primeres conclusions. Per exemple, que funcionen molt bé en pla però pateixen en pendents de certa inclinació.
Tanmateix, aquestes primeres màquines elèctriques compten amb l’exclusiu sistema Snowsat, que permet conèixer, en tot moment, quin és el gruix de neu existent a sota de la màquina, i així, poder saber en quins punts de la pista falta més neu. “Els nostres maquinistes disposen de tauletes geolocalitzades, on estan introduïdes totes les dades topogràfiques del domini esquiable de l’estació, i permeten col·locar la neu allà on toca”, exposa Arrebola.
.
La pedagogia és l’eina clau per transformar la consciència dels visitants davant d’un escenari encara possible de revertir
.
Del plàstic zero als cendrers ecològics
Paral·lelament a aquestes mesures i accions realitzades a Vall de Núria i La Molina, FGC també treballa en altres direccions, com l’eliminació de la potassa, l’optimització dels sistemes d’innivació i l’oferiment de punts de càrrega elèctrica.
“L’estiu de 2019 vam realitzar un estudi de plàstic zero que va servir per engegar una sèrie d’accions. Per exemple, l’ús de cendrers ecològics a Espot i Port Ainé durant la temporada 2019- 2020. Vam repartir 20.000 cendrers per tal d’evitar la presència de burilles a la neu, que són altament tòxiques i afecten la fauna de la zona”, emfatitza el coordinador de Turisme i Muntanya de FGC.
.
.
En aquest sentit, FGC manté una relació permanent amb els Parcs Naturals de les estacions, per tal de cuidar i preservar la biodiversitat. En el cas de les estacions del Pallars, es treballa de la mà del PN de l’Alt Pirineu per, entre altres objectius, protegir el gall Fer, un ocell molt emblemàtic del Pirineu i Prepirineu que es troba en perill d’extinció.
Precisament, els cendrers ecològics pretenen garantir la seva supervivència, ja que les burilles que es tiren a terra es converteixen en una trampa mortal. Un cop la neu es fon, el gall Fer pot confondre les burilles amb menjar i causar-li una intoxicació fatal.
Com una muntanya de sorra que es construeix, dia a dia, granet a granet, des de FGC són conscients de la dificultat de revertir l’impacte mediambiental generat històricament per les estacions, però també de la gravetat de l’emergència climàtica inèdita en què ens trobem. Per això, la pedagogia és l’eina clau per transformar la consciència dels visitants. Perquè, amb l’ajuda de tots, encara és possible revertir l’escenari actual.
LA PETJADA DE CARBONI, A EXAMEN
Pioners en tot l’Estat, des del 2018 FGC té controlada quina és la magnitud de la petjada de carboni que generen les seves estacions d’esquí i de muntanya. L’empresa va encarregar un estudi que dissecciona cada un dels àmbits que incideixen directament en la creació de la petjada.
L’estudi, centrat en les estacions d’esquí així com la xarxa ferroviària, calcula l’abast 1, referent al consum de combustible; l’abast 2, referent al consum elèctric; i l’abast 3, referent a la compra de béns i serveis, generació de residus i desplaçaments corporatius.
Gràcies a les dades obtingudes en els estudis de 2018 i 2019, FGC ha pogut valorar si les accions dutes a terme fins al moment han contribuït a reduir la petjada de carboni, i planificar-ne les pròximes passes.
.
Imatges cedides per FGC, Diari de la Neu i El Punt Avui
